Construeix un submarí reivindicatiu

Una de bricolatge, per variar.
Si algú me coneix encara que sigui una mica sap perfectament que la cosa aquesta de fer de "manitas" per casa no és precisament el meu fort, més bé tot el contrari. Muntar una Expedit d'Ikea requería més setmanes que pintar la Capella Sixtina.
Pero amb la vellura aixo deu haver canviat. Amb l'excusa del carnaval de Pollença vaig construir un submarí i, encara que molt millorable, va donar "el pego" i juntament amb les fresses i el bon rollo que duiem va ser meritori d'un primer premi.

Que necessitam?

• Una capsa grossa (d'una nevera de Can Cuadrado per exemple) i tres de més petites.
• Tisores
• Cinta americana
• Una cartulina groga
• Una de platejada
• Un rotulador
• Un troç de tub de nadar ("churro")
• Cola
• Un bon cutter
• Pintura verda
• Pintura groga
• Paper d'estrassa
• El plànols de l'Octubre Rojo
• Un parell de cerveses fresques

Pel "carrichoche":

• 3 futes tallades a mida
• 4 rodes
• 4 pletines per juntar les fustes verticals amb la base. Mol facil, pero lo més car de material.
• Un destornillador a piles vos anirà collonut també.

Com es veu a les imatges, per començar nomes s'ha de tallar la forma del perfil d'un costat i després calcar-lo a l'altre (és molt important que quedin igual). Enmig de les dues formes del perfil hi aferram una capsa mes petita que ens serirà de "chasis". Darrera ajuntam les dues coes amb cinta, per fer el propulsor. Aqui hi feim dos talls i hi inserim dos trossos de cartó previament retallats amb la forma de les aletes horitzontals.
A la part de dins hi insertam dos bocins llargs de catró per reforçar el "chasis", com es veu a les fotos 8 i 9.
La següent passa sería fer la cabina i aferrar-la, amb una o dues capses, tallant la forma i aferrant les capses.
Després ve lo mes delicat: Fer tires de cartró, aferrar-les de banda a banda i forrar per damunt amb paper d'estrasssa, amb molta cura de que quedi aferrat i estirat. Si pot ser posau poca cina ja que, encara pintat, es veu bastant.
Vaig pintar-lo amb rodillo i pintura verda normal. Primer ho vaig provar amb spray pero era una mort. No retia gens i val un pastón.
Les finestres es fan tallant dos redons (un groc mes gros i un platejat nés petit) fent servir una olla o algo redó que hi hagi per casa per pintar la forma.
El periscopi és un troç de flotador de piscina (el que les nines varen emprar per fer les fresses).
El nom es retalla aun troç de cartró, amb molta paciència i després es pinta amb spray groc al lateral.
El cotxet per dur-lo es molt senzill: Es prenen les mides perque el submarí encaixi perfectament i el vostre subministrador de fusta habitual vos la tallarà. Hi foteu 4 rodes davall i dues planxes mes damunt (poden esser primes) tot encaixat amb pletines en forma d'"L"

Vaig passar un guster!

les capses

Tallant el perfil

Fent el chasis i aferrant els dos perfils

La coa

Els reforços interiors

Afegint la cabina

Detall de la construcció de la cabina

Començant a afegir les tires de catró

Tapant la coa

Acabant de posar tires de crtró per després forrar

Comença la fase pintura. Recoman rodillo

la cosa pren forma

Encaixat damunt el carretó

Fent la plantilla amb el nom

Finestres i periscopi, amb cartulines i un tro de "churro"

El résultat final pela carrera de Pollença

• 
  

Davant aquest allau (yeeeah!) de programes/pseudorealities del motor que mos ofereixen per Discovery Max, i també per Energy (I repeticions per moltes altres), no me queda més remei que fer un Top Three dels que més m'agraden i, sobre tot, dels motius.

El número 1, sens dubte, el més veterà: TOP GEAR. Ens sobren els motius com deia aquell: Me quedo amb el toc british, amb la mala llet den Jeremy Clarkson i amb lo sobrats que van de pressupost, lo qual els hi dona peu per fer totes les animalades possibles amb els cotxes, pero sempre desde la estimació que tenen envers aquest món. Gent directe i molt anglesa.

Numero 2, molt aprop del 3: FAST & LOUD. No explicaré de que va, perquè es de tots conegut: La xuleria den Richard Rowling (El fill de puta ha guantat dos pics la Gumball 3000) i, sobre tot la barba de n'Aaron Kaufman. Carros americans i tunejades ben fetes i variades posen la resta. La mania de treure un fajo de billets per pagar un cotxe me sembla inverosímil. El programa de cotxes preferit, no cal dir-ho, per a un gran grup de politics mallorquins dels darrers 20 anys.

I Numero 3, i amb molt de carinyu, per als dos craks de WHEELERS DEALERS (Joyas sobre Ruedas ): En Mike Brewer i n'Edd China. Segueix amb la tendencia de Fast & Loud de no deixar que la cosa personal s'interposi dins el món del automòbil i la seva feina (cosa que passa sobre tot a American Chopper, on pareixen més importants les bregues entre pare i fill que una altra cosa), i donen molts detalls de les passes que segueixen per comprar, arreglar el cotxe i tornar-lo a vendre, així com els preus de totes les operacions. Sempre desde el bon rollo i a més rescatant cotxes més humilds i més al abast de tots. Té un toc british cutre (no com els Lord de Top Gear), més de barriada, lo que fa que sigui encara més creible. I si, els cotxes no pareixen mai de la talla del mecànic, n'Edd.

Algún dia parlarem dels dos cunyats dels acuaris, no passeu pena.

Jo sempre m'havia considerat bona persona, és vera lo que som un poc pallasso, sempre amb la bona concepció de la paraula, es clar.

Pero un dia, no fa molt, a un bloc local d'un partit polític pollencí, un personatjet, amagat darrera un pseudònim, se va dedicar a radiografiar-me i a intentar fer-me mal. No li va sortir massa bé perque me conec mes que ningú.
Aquest homonet, que sé que entra per aqui des-i-ara i de puntetes per veure que dic, va romandre en lo més obscur i oblidat del meu disc dur, alla on guardes els records de la primera vegada que ta mare te va trobar amb s'al.lota dins es cuarto o de la ostia que me vaig endur un dia que li mirava ses cuixes a una companyera de classe fent veure que agafava un boli que m'havia caigut. Idò sí, ara he recuperat aquest arxiu.

Digau-me lento pero ja sé qui era, ahir vaig juntar fils. Ja esta, només vull que ho sàpigues, sé que ets tú.

Au, ja he tirat aquest arxiu a la "basura de reciclaje".

M'ha cridat particularment l'atenció aquesta noticia: Una al.lota va ser ahir assetjada (volia posar acosada, pero me feia mal als ulls) per dos locos al volante a una benzinera de Palma, la cosa va començar amb intentones de magreo i va acabar amb una persecució a tota llet pel carrer Aragó. (la noticia sencera segons l'UH).
A meam, segur i me sap greu que la pobre al.lota se'n va dur un ensurt de mort pero posa de relleu una llegendària teoria que, com es veu, no és del tot correcte. La Teoria del que les dones condueixen pitjor que els homes. Un tema delicat.
La part de la carrera, després del moment tens de la benzinera, me la imagin un poc a lo GTA, ella fent volantades a esquerra i dreta i els dos mascles, inflats de vi de tetra brick i un sucedani de Red Bull, intentant tancar-la com si fossin en Vettel a Sepang (com se veu que no en tenc ni puta idea de F1). Amb una astuta maniobra ella els hi fuig i ells, amb manco reflexes que un koala, s'estampen contra una paret del Parking del Mercadona. La famella nocturna 1 - Los Errantes de Chuquibamba 0.

De fet, al Ultima Hora, la noticia i segons el titular, no és que dos purets sense carnet assetjassin a una conductora, la noticia és que vàren tenir un accident. Conseqüència de la obstinada i sensual persecució (devien pensar ells). Vist això m'assalten dues preguntes. La primera més preocupant:
Que hagués passat si aconsegueixen aturar a la dona i l'acorralen a les fosques?
La segona és evident: Si el redactor de la noticia hagués estat dona, la noticia seria l'accident o l'assetjament?
Al.lots mos haurem d'espavilar perquè si aquests dos són l'exemple de mascles al volant la teoria de que noltros conduïm millor s'esbuca per moments. I elles es creixeran, i no seran agontadores.
En serio, he estat content de que aquests dos pirates s'estampessin contra el mur.

Feia molts de mesos que no entrava a Mi mesa cojea (desavantatges de no estar davant un PC tot el dia) i, a traves de Mi mesa he descobert Risas Enlatadas, un bloc que diu allò que penses de la forma que tú mai sabries expressar. Un altre, direu? Un altre per a ments poli-direccionals.

Ah! i una altre recomanació d'enxufe: El bloc i la web del profe de foto, en Sebastià Torrens.

Harlem Shake La Birreria

O esperaveu que aqui no el posaria?

Ahir a Això és mel, programa "cultural i gastronòmic" per excel.lència del "nostre" "canal" "públic" IB3 (Comillas muchas necesarias son, joven padawan), sortia la Pollença sense merdes de ca. Una utopia, ja te dic, perque últimament torna a fer oi.
Si amics, feia estona que no en parlava, sobre tot desde que un cap de fava anònim m'ho va tirar en cara desde un foro de no sé quin partit polític. No és vera, no en parlava perque no volia. Cregut.

Un, que es seguidor d'aquest programa (que voleu, hi ha gent que fa coses pitjors), se'n va amb la sensació de que hagués pogut donar més de sí. I sino demanau-li als llosetins, que allo la setmana passada pareixia Praga, una cosa despampanant darrera l'altre i per rematar culmen de la gastronomia.
A meam, que no hi havia pressupost per mostrar be Son March o per anar un moment a Formentor? Per no parlar de La Cala.

Avui al Facebook es queixen de que va sortir la Font de l'Almoina sense gall: Es que no n'hi ha de gall!. No voldreu que en fessin un només perque venia "la tele"?, Si els únics que s'hi han fixat són els pollencins, que a més hi passen cada dia per davant!
Una idea: Feis 50 galls, que sortirà mes barat, i quan el tornin a robar li posau al dematí següent. A la vegada que faci 3 (o 15, és igual) se'n aniran a robar una altra cosa. El temps que passa des del robatori, sumat als comentaris que es fan al respecte incrementen de manera desproporcionada la llegenda dels roba-galls. Si escurçam aquest temps al mínim, no hi haurà llegenda, ergo no tendrà cap puta mèrit. Això suposant que el gall no el roben per posar-lo damunt el televisor, i manco ara que són plans.

Tira tira trobam coses per treure punta, un dia parlarem dels capullos que van en cotxe els dematins a fer el café a l'Espanyol. Un dia.

Quina controvèrsia tu. Uns pensen -i parlo de la Gala dels Goya- que els actors i demés profesionals de la cinematografia no haurien de protestar ni parlar de la situació política econòmica o social perque, segons una part de la societat, viuen de subvencions. S'hauria d'aplicar la màxima de no mossegar la ma que te dona de menjar. En principi.
Molts d'ells, pero, troben que donada la seva dimensió social i pel ressò que es fa de les seves paraules, es quasi bé una obligació moral aprofitar l'altaveu i opinar d'altres temes que no son els purament laborals (o sigui, gràcies a tothom, me gusta mucho mi profesión, besos i abrazos).
A més molta gent li fa il·lusió veure com els actors als que segueixen i que molts de pics idolatren diuen allo que tu diries si poguessis. Puny enlaire i a cagar-se en els bancs, els politics, l'Iva, les retallades i la pujada del pa.
Vet aqui que ja tenim lio armat, i si no pegau un vistasso al face o al twitter avui dematí.

Coses com que "Protesten i després se'n van de festa amb els meus diners" estan a la ordre del dia d'avui. Dia post-Goya.
Jo me posicionaré, clar que si, que per alguna cosa tenc un bloc i ningú me pot tocar els ous. (Fins aqui la meva pose reaccionaria): Trob que poc fan, que sí, que protestin que algú ho ha de fer. I si protesten embotits dins un traje de 3.000 euros que ho facin, pitjor seria anar alla a llepar el cul den Wert i de tots els mandrils del Gobierno Central. La cultura ha de ser reivindicativa, i encara que sigui des de una estora vermella (o verda) o, en el cas de Bardem, des de una posició privilegiada des d'alt d'una mansió de Florida (o de per alla), que ho facin.
Bé que hi ha moltes altres institucions (vos sona Noos?) que se'n han enduit doblers publics i d'amagat, i al seu temps tothom ho trobava superguai perque era promoció per Mallorca. Ja!
O vos pensau que la foto de na Claudia Schiffer amb en Mates a la ITB era gratis?

Molt bé la Verdú (que comença a notar les estirades de les operacions pero encara té un tró), bé en Bardem, i un poc cansina na Candela Peña, pero millor això que rés.
Jo no som actor, encara que ho paresc a vegades, pero me faig una idea de lo difícil que és aquesta professió, on mai saps si el mes que ve tendràs feina. (venen acostumats a aquesta situació laboral que ara té tothom), i subvencions les reb desde La Duquesa de Alba (3.000.000 anuals) fins al darrer pagès que te trobis sembrant patates. O sigui que protestau, que algo queda!